Texts (1)

La terra sua, la filla nua, el sol ixent
L’estiu s’apura fins l’últim moment
Mediterràniament

Però l’estiu s’acaba, l’ordre s’imposa, tot és finit
avui cel·lebrarem els nouvinguts que ens acompanyen
demà sabrem acomiadar aquells que han de partir
fes-me un abraç amor, abans no et facis de nit

Però, i si fugim de la cultura?
ser besties, sense Deu, lloguers ni lligadures
ni cel ni infern, sols aquest bosc que ens aixopluga
ser feres, ferestecs, morir sense sepultura
Si ets tu qui mors? Menjar-me els teus budells, la carn crua
que tu et mengis la meva si soc jo qui mor de forma prematura
udolar al teu sexe, follar sense amor, matar sense culpa
no coneixer la mort, ni el temps que dura
no coneixer els diners, tampoc la usura
desconeixer la bellesa, la poesia, les partitures
viure en silenci i sense nom,
que ningú ens nombri quan ja no hi som
ser només ecosistema,
paisatge,
natura,
fauna,
especie,
predador/presa,
instint,
sexe,
gana,
bruticia,
salvatje,
rabia,
insalubritat,
amenaça,
invasor.
extint.

Ser tot això,
i mai més domèstic.

Només qui camina calçat pot aixecar la vista al cel
Fill, tu tens els peus descalços, no vulguis ser qui no pots ser

Ets transhumant, no et llego més que els peus i un horitzó
Busca entre cims i valls la follia que dona sentit a tot això.