Hiperactivitat atòmica

Un cop un amic em va dir que tenir parella l’estabilitzava com a persona, com si —això és aportació meva— un electró trobés un àtom ionitzat de forma negativa que el convides a passar i a orbitar establement al seu voltant ❤️.

Crec que és una bona metàfora per descriure el que em succeeix amb les relacions de parella: Ara que estic solter soc com un electró lliure que es mou de forma erràtica, caòtica i convulsa rebotant entre àtoms equilibrats que m’expulsen del seu cercle. Hiperactivitat atòmica, podríem dir-li.

La hiperactivitat atòmica té una simptomatologia molt variable i complexa, difícil de diagnosticar, ja que es pot confondre fàcilment amb altres desordres de la conducta com la famosa “crisi dels 30” o la molt coneguda “homes heteros gestionant ruptures amoroses”.

En el meu cas m’ha donat per, entre d’altres, llevar-me un diumenge d’agost pensant en quin mitjà de transport és més contaminant, si el naval o l’aviació i en estar-me tot el matí cercant per informació per Internet fins a l’hora de dinar sense entendre molt bé com he acabat llegint papers que ni entenc ni m’acaben d’interessar del tot. Em pregunto: És un interès genuí o una forma d’evasió emocional? Qui sap… Just m’escriu la terapeuta, que torna de vacances, que bé!

En qualsevol cas, aquí els resultats del meu matí.

Impacte mediambiental del transport

L’origen de tot plegat es remunta a la meva tornada des de Menorca a Barcelona amb ferri a principis d’agost. L’alternativa era tornar amb avió, a uns preus comparables. Quin dels dos mitjans implicava un menor impacte mediambiental? Vaig optar pel ferri sota els efectes d’una febrada de flygskam, però em va quedar el dubte sobre si la decisió estava ben informada o no.

Metodologia

L’impacte mediambiental és difícil de mesurar, ja que s’haurien de tenir molts factors en compte. Per exemple, per calcular l’impacte mediambiental d’un viatge amb creuer hauríem de mesurar la quantitat i els tipus de gasos emesos pels motors del vaixell, l’impacte sobre el clima d’aquests, el cicle de vida dels diferents gasos, etc. però també la contaminació acústica dels motors a l’entorn marí, el consum energètic acumulat en la construcció del buc, el material de rebuig i aigües brutes que es generen a bord i la seva gestió, etc. Alguns inclús inclouen en aquest còmput l’impacte visual dels creuers!

Buscant bibliografia, la informació més abundant són informes sobre el volum d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GHG, en anglès) de les diferents indústries de transport. Com que no vull fer un doctorat sobre el tema, el que faré serà posar el focus en aquestes comparatives, obviant tota la resta de forma no justificada, i intentant resumir-ho tot amb taules i gràfiques.

Taules

Les taules ens mostren que el creuer, com a mitjà de transport, i en termes de CO₂, és el mitjà més contaminant. Això sense comptar la resta d’impactes que genera! A l’hora, ens diu que el ferri és un dels mitjans més nets possibles? No se Rick, parece falso… Busco més fonts i trobo altres números, 20, 50, 75 g. Imagino que no és fàcil estandarditzar l’eficiència d’un ferri, però en qualsevol cas, sembla que tots els números ens duen cap a la part baixa de la taula.

Altres coses que em sobten de les taules:

• El bus és més contaminant que un cotxe amb totes les places ocupades
• Els vols són més eficients a mesura que augmenta la distància
• El transport aeronàutic i el marítim representen un perecentatge similiar d’emisions de CO₂ del global. Molaria creuar-ho amb el valor econòmic generat per cada indústria per veure la relació entre valor i externalitat.

Gràfics

Alguns gràfics que m’ha semblat interessants, com per exemple el següent:

Intensitat d’emissions de carboni per quilòmetre segons la distància de vol

El que ens mostra és que el major consum associat a un vol d’avió està vinculat a l’enlairament. Aquest consum inicial s’amortitza a mesura que la durada del vol s’allarga. No només això, sinó que segons informes de ICCT, és habitual que en vols de curta distància s’emprin avions amb motors menys eficients.

A banda de les emissions de CO₂, també s’ha de posar focus en les emissions de NOx (òxid de nitrogen) com un GHG indirecte en tant que contribueix a la creació d’ozó. Un altre efecte important descobert fa poc és l’efecte radioactiu dels deixants dels avions, fenomen que podria estar contribuint a l’efecte hivernacle de forma més intensa encara que l’emissió de CO₂ derivada de la combustió del jet fuel.

Un altre gràfic interessant és aquest:

Emisions comparades entre un creuer i el seu equivalent en nombre de cotxes

Com hem dit abans, les emissions de CO₂ són només una part de tots els impactes que pot tenir un mitjà de transport sobre el seu entorn. Quan parlem de creuers, per exemple, un dels impactes més importants a tenir en compte són la resta de gasos, com el nitrogen (NOx), i sobretot els òxids de sulfur (SOx), responsables de la pol·lució, especialment en ports, amb efectes greus sobre la salut humana. Aquest patró d’emisions és degut al tipus de combustible que s’utilitza en aquest tipus de vaixells: el que se’n diu Heavy Fuel Oil. Aquest combustible s’extreu del residu de la destil·lació del petroli, i és un combustible molt poc eficient i molt contaminant, però molt barato. Degut a les laxes normatives mediambientals que apliquen a aquesta indústria, les empreses no tenen cap incentiu per deixar d’externalitzar costos al medi ambient en forma de pol·lució i GHG.

Conclusions

Primer, i com a prefaci a les conclusions: “The greenest vacation is the staycation”, que diu Umbra, al portal Grist. Dit això, que aplica especialment a aquells de nosaltres que vivim en indrets paradisíacs com és el Mediterrani, continuo amb les conclusions:

1. Parlem molt de l’impacte mediambiental del transport aari i marítim, però poc de l’automobilístic. Al final, s’ha d’anar amb compte, ja que viatjar sol amb cotxe és de les formes més ineficients de desplaçar-se, mediambientalment com econòmicament.
2. Per llargues distàncies el vol pot arribar a ser una de les millors opcions donat el ventall de possibilitats disponibles, ja que la seva eficiència augmenta amb la distància.
3. El transport marítim no es pot tractar de forma homogènia, ja que no és el mateix la indústria del creuer que la del ferri. El ferri, per distàncies curtes, és una opció amb un impacte mediambiental rèdit.
4. Guerra als creuers! Pel seu impacte mediambiental, però també econòmic i social (Us saludo des de Barcelona, a l’estiu 👋)

Fonts

1. https://ourworldindata.org/travel-carbon-footprint
2. https://ourworldindata.org/co2-emissions-from-transport
3. https://www.statista.com/chart/30890/estimated-share-of-co2-emissions-in-the-transportation-sector/
4. https://www.europarl.europa.eu/topics/en/article/20190313STO31218/co2-emissions-from-cars-facts-and-figures-infographics
5. https://www.europarl.europa.eu/topics/en/article/20190313STO31218/co2-emissions-from-cars-facts-and-figures-infographics
6. https://theicct.org/wp-content/uploads/2021/06/Global-shipping-GHG-emissions-2013-2015_ICCT-Report_17102017_vF.pdf