Els escòmbrids i el currican

Avui tenia pensat parlar dels escòmbrids (Scombridae). Aquesta és la família de les tonyines i les cavalles.

El precepte que m’havia de permetre introduir a les tonyines en societat era la hipotètica pesca d’un exemplar de l’especie. El protagonista havia de ser el meu cunyat, l’hora la vesprada, el lloc, el gran barranc submarí de Emile Baudiot¹ a mig camí entre Mallorca i Menorca, límit del promontori balear.

Escric des del barranc, surant sobre la seva part més fonda. El sol ja s’ha amagat més enllà de l’horitzó per ponent, deixant la silueta de Mallorca retallada contra un cel de colors ocres sota un mantell de núvols desllorigats, com fibres de llana a mig cardar, encesos de colors taronges i morats. El mar, pla com una bassa, reflexa de forma prismàtica l’espectacle del cel en mil esferes irregulars, com un mirall esberlat amb els bocins transformats en còdols arrodonits per l’efecte de mil ones, un infinit incendi fractal. La proa avança cap a l’est, on la cúpula celestial s’aixeca ja fosca i on hi despunten les primeres estrelles del firmament. Han de durar poc, en uns minuts la lluna, ataronjada com un préssec d’estiu, farà acte de presència aixecant-se sobre el perímetre més fosc de l’horitzó, immensa, colossal, per convertir-se, a mesura que s’alça, en un fanal blanc que haurà d’il·luminar la nostra travessia.

Els pescadors, abatuts, recullen les canyes, i l’orgull, ambdós desplegats a popa sobre la superfície del mar, ara enrotllats lentament i cerimoniosament; demà de matinada es tornaran a desenrotllar, un últim assalt per als pescadors del Yamuna abans de tornar a casa, carregats de dons del mar o amb les mans buides i el cap baix.

Fins aquí el meu deliri romàntic².

Els escòmbrids, per ara, s’han quedat al fons del mar així que haurè de buscar una altra ocasió per presentar-los. A tall de presentació, dir-vos que són peixos pelàgics amb un cos fusiformes (de fus) capaç de desplaçar-se a altes velocitats (es diu que la tonyina pot arribar fins als 110 km/h en curtes distàncies), amb els colors típics dels pelàgics (llom fosc i pectoral platejat) amb la característica compartida d’uns patrons de taques allargades a l’esquena que els dona un semblant atrigrat. La seva carn és vermella i són tots carnívors amb una alimentació basada en petits pelàgics.

1. Emile Baudot, un enginyer de telègrafs francés que va inventar el codi baudot, predecessor de l’ASCII, tan conegut per tothom qui es dediqui a la informàtica, igual que el baud (unitat de mesura), més propi del camp de les telecomunicacions però no desconegut de la informàtica.
2. Estic llegint a Robin Wall Kimmerer, i estic totalment enamorat de la forma en què aquesta dona parla de la natura, amb descripcions a mig camí entre allò tècnic i espiritual, exhaustiu i profund a l’hora, misteri i precisió conjugades en cada oració. He provat d’escriure, jo també, sobre el paisatge, però m’ha quedat d’un romanticot carrincló i trillat. Anirem millorant.