Cala Mesquida (1)
#Nàutica ⛵️
Estem aquí jo, el meu pare, la mare, i la tieta. És el primer estiu que m’enfronto sol a una estada vacacional amb la secció sènior de la família i se m’està fent costerut.
El més complicat, amb diferència, es sotmetre’m al govern i tutela d’un pare convertit en capità, una situació que faria les delícies de qualsevol psicoterapeuta, i que se suma, als conflictes més costumistes de qualsevol família obligada a conviure en un espai tancat més de dos dies.
Compto les hores perquè arribin a bord la germana i el cunyat, a veure si amenitzen una mica les vetllades 😫.
Primera reflexió del dia: Pensa’t dos cops el teu projecte de fer el Mediterrani a vela amb el pare. Ell convertit en capità i jo en mariner, ell, pare, i jo, fill, i la nostra relació paternofilial de competició i reivindicació partisana, en conjunt, només pot acabar en motí, amb un dels dos llançat als taurons.
Segona reflexió: Estic decidit a practicar un estudi sistemàtic i rigorós de la fauna marina del Mediterrani, com a mínim fins que duri la meva estada al mar (em queden 3 dies). Em fa por envellir i la meva forma de superar l’ansietat és estudiant com si encara fos un infant. Em fa por constatar que els furóncols esponjosos i absorbents del meu cervell immadur s’hagin convertit en pedra poma. Aquest any, en plena crisi dels 30 amb delay, en què em preparo per a un dur i disciplinat exercici d’estudi multidisciplinari que m’haurà de convertir en un híbrid entre MacGyver i Leonardo da Vinci, veure’m els resultats. Faig una enumeració de les disciplines que em plantejo dominar de cara a l’estiu que ve:
- Meteorologia
- Electricitat bàsica
- Mecànica i motors de combustió
- Anglés
- Fauna marina
- Astronomia
- Nautica
A banda, he de llegir, llegir, llegir, tot el que no he llegit aquests anys destinats únicament a la programació i el perfeccionament de la tècnica.
Tercera reflexió: Em ve al cap l’estiu passat, en què vaig prometre’m no tornar a comprometre’m amb mi mateix per sobre les meves possibilitats, i ho estic tornant a fer, però tinc una crisi dels 30 rampant, i sento que el temps se m’escapa entre les mans. En tal situació, em permeto ser autoindulgent amb la meva necessitat de ser autoexigent.
Per acabar, i a tall de comiat, explicar que aquest blog vull que es converteixi en el meu quadern de notes, on anar compartint reflexions personals, però també, i sobretot, avenços en els meus aprenentatges multidisciplinaris, com uns apunts de classe.